Rehabilitació del mas can Sopa a Sant Gregori

  • Redacció del projecte:
    • Setembre 2010
  • Director de l’equip redactor:
    • Josep Maria Fortià, doctor arquitecte.
  • Col·laboradors:
    • Arnau Blancafort, arquitecte tècnic, Blanca Borràs, estudiant d’arquitectura
  • Contractista:
    • Privat.

La redacció del present avantprojecte satisfà a les necessitats de realitzar un pla director per a la rehabilitació integral del Mas de Can Sopa. Aquest planteja les possibles fases d’execució i pressupost aproximat d’aquestes.

L’edifici del Mas de Can Sopa constitueix un element de fita visual singular en el terme de Sant Gregori, amb vistes destacades sobre el paratge de Sant Medir i els cingles del Far a les Guilleries.

L’edifici del mas, habitat fins fa poc, té una superfície construïda total en planta de 721,00 m², una forma global en L i una alçada total de 10,80 m. Dividida en tres plantes diferents.

Es desconeix l’època de construcció, tot i que les estructures trobades a la planta baixa fan pensar en antics murs de maçoneria del s. XVII o XVIII. Possiblement el mas és fruit d’una sèrie d’etapes successives de construcció on a partir d’un recinte original de carreus de pedra s’ha anat creixent en alçada i per addició d’elements.

Les façanes són fetes a base de còdols de riu vist i parcialment arrebossats sense pintar. La coberta és inclinada a base de teula àrab a dues aigües. La casa disposa de pou propi i enllumenat elèctric. L’accés té lloc a partir d’un camí sense pavimentar.

El mas té una tanca que delimita un pati interior dominat per una pallissa amb un pilar circular de pedra i una coberta tradicional de pas de garsa.

La interpretació sobre el mas preveu la seva adequació per a l’ús com a habitatge unifamiliar adaptat a les necessitats quotidianes de la vida actual i s’estructura en quatre fases diferents.

La intervenció a nivell de façanes combina el manteniment de la composició pròpia de la tipologia del mas amb obertures estretes i la proposta de noves finestres a la façana de llevant, on el component històric és menys important i al mateix temps, el caràcter de la zona de dia demana espais diàfans i llum abundant.