DIAGNOSI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DEL BISBAT DE TORTOSA

(Terres de l'Ebre)
El projecte encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat planteja analitzar i posar en relleu l'estat actual de les esglésies, els monestirs i altres immobles del patrimoni arquitectònic religiós del sud de Catalunya.

0
  • Redacció del projecte:
    • Fortià arquitectes
  • Director de l’equip redactor:
    • Josep Maria Fortià, Adela Geli
  • Final d'obra:
    • 2019
  • Col·laboradors:
    • Dani Blanc, arquitecte tècnic; Anna Cucurull, arquitecta tècnic; Xavier Busquets i Gerard Moradell, estudiants d'arquitectura.
  • Promotor:
    • Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura

A finals del 2018 hem dut a terme el treball de la Diagnosi i Anàlisi del Patrimoni Arquitectònic del Bisbat de Tortosa a les terres de l'Ebre. En aquest treball, que ens ha estat encarregat per part del Departament de Cultura de la Generalitat, hem analitzat i posat en relleu l'estat actual de les esglésies, els monestirs i altres immobles que conformen aquest important patrimoni arquitectònic religiós del sud de Catalunya.

D'un total de 95 monuments hem dut a terme un estudi detallat de la seva estructura, els elements constructius i l'estat de conservació. Les esglésies d'aquest territori corresponen majoritàriament al mòdul d'església de planta-saló, amb coberta de cairats de fusta i sostres de volta ceràmica interiors.

S'han fet en total unes 30 visites a monuments del Bisbat, repartits entre 5 comarques: El Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat. De cada monument s'ha aixecat una planta esquemàtica i s'ha pres nota de les seves característiques i patologies més importants. S'han estudiat edificacions d'un valor extraordinari com la catedral de Tortosa, exemple destacat del gòtic del s.XIV a Catalunya, els Reials Col·legis de Sant Mateu i Sant Miquel, un dels pocs exemples d'edifici civil renaixentista català, el convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan un edifici monàstic de primer ordre o l'església de l'Assumpció de Gandesa, un cas singular de basílica de planta-saló aixecada sobre els vestigis d'una nau gòtica.

El treball ens ha permès conèixer de primera mà els sistemes constructius i les tipologies arquitectòniques al llarg dels segles d'aquest patrimoni i hem pogut establir una sistemàtica d'anàlisi constructiu i estructural que ens serà d'utilitat en altres treballs sobre el llegat de l'arquitectura monumental que emprendrem des del despatx en un futur.