- Inici>
- Intervencions>
- Patrimoni arquitectònic>
- DIAGNOSI I INTERVENCIÓ A LA COBERTA DE L'ABSIS DEL MONESTIR DE SANT PERE GALLIGANTS
DIAGNOSI I INTERVENCIÓ A LA COBERTA DE L'ABSIS DEL MONESTIR DE SANT PERE GALLIGANTS
El projecte estudia les patalogies d'humitats detectades a l'interior de la volta de pedra de l'absis central del Monestir romànic de Sant Pere de Galligants.
-
Redacció del projecte:
- Fortià Arquitectes
-
Director de l’equip redactor:
- Josep Maria Fortià
-
Redactor:
- Adela Geli i Anticó, arquitecte
-
Col·laboradors:
- Elisa Hernández, arqueòloga; Paula Oliver i Xavier Raya , estudiants d'arquitectura; i Assesorament del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)
-
Promotor:
- Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya
La finalitat d’aquest projecte és l’estudi de patologies d’humitats detectades a l’interior de la volta de pedra de l’absis central del Monestir romànic de Sant Pere de Galligants a Girona (Gironès). Mitjançant la inspecció ocular i assaigs puntuals, s’ha realitzat una diagnosi de l’origen de les humitats per tal de poder proposar una solució constructiva que tingui en compte els aspectes històrics, estructurals, constructius i econòmics.
S’ha optat per dur a terme les següents actuacions paral·leles:
1) Invertir el pendent i sentit de la canal superior situada a la coberta de la banda nord-est, on intersecciona part de la nau principal i el campanar.
Prèviament s’observa que les aigües pluvials que aquesta recollia, parcialment es filtraven pel parament vertical amb l’encontre de l’absis. El segellat i connexió de la canal i l’escopidor no era estanc i es produïen filtracions d’aigua.
2) Col·locar un perfil metàl·lic de zinc perimetral entre l’encontre de la coberta de l’absis i el parament vertical de la nau principal, per la cara exterior.
S’observa que les peces de la coberta de l’absis no estaven ben col·locades; no es van entrar degudament al mur vertical per tal d’evitar el possible pas d’aigua, i la mateixa unió de morter no podia fer front a aquesta estanqueïtat per ella mateixa. La nova peça evitarà que es filtrin les aigües per la junta entre l’absis i el parament.
3) Es substitueix el vidre de l’òcul, que estava trencat, sent fidels a les tècniques i disposicions dels vitralls d’aquest tipus d’obertures originals del romànic.
Paral·lelament es preveu consolidar el revestiment de morter de la cara exterior del mateix parament vertical de la nau principal, ja que es detecten alguns punts en mal estat.
D’altra banda, es preveu i proposa una altra intervenció per a més endavant, de majors dimensions i en el que es s’estudiaria, netejaria i consolidaria tota la façana est de l’església.
Absis principal amb coberta de teula, abril 1960 (foto M. Oliva) |
Enderrocament de la fortificació de l’absis principal, maig 1959 (foto J. Sanz) |
Abans de les intervencions (Foto V. Fragnoli) |