INVENTARIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA VALL D'ARAN

Des del departament de Cultura de la Generalitat se'ns va encarregar l’enriquiment i actualització de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic a la Vall d'Aran

  • Redacció del projecte:
    • Josep Maria Fortià, arquitecte, Raimon Bustos, arquitecte i Laia Torres, Estudiant d'Història de l'Art
  • Director de l’equip redactor:
    • Josep Maria Fortià
  • Inici d'obra:
    • 2024

Al llarg dels anys 2024 i 2025 hem estat treballant en l'actualització del Patrimoni Arquitectònic de la Vall d'Aran. Ha estat un proces de treball llarg i complex, en el que hem hagut d'avançar en una serie de fases successives. A partir d'unes sessions de visita als diferents bens escampats per la vall (esglésies, cases tradicionals, ponts, fonts, safareigs, bordes...). Posteriorment hem dut a terme la classificació de tot aquest material grafic i la redacció de les diferents fitxes de tots aquests elements. Al mateix temps hem fet una recerca històrica i bibliogràfica de cadascun d'ells. Finalment, hem hagut de cercar les georeferencies i les ubicacions concretes de tots ells. 

L'equip redactor, de caire pluridisciplinar, ha estat integrat per: Josep Maria Fortià i Raimon Bustos, responsables de les visites i el treball de camp; Laia Torres, estudiant d'història de l'art, encarregada de la coordinació de textos, Rosa Maria Gil, historiadora i responsable de la recerca documental, Pau Giralt, organitzador dels itineraris i les visites i Carme Calafat i Joan Solà, tècnics ambientals i experts en sistemes d'informació geogràfiques. 

Captivats per l’esperit del Pirineu, hem dut a terme una immersió en l’arquitectura i el paisatge de la Vall d’Aran. Hem treballat a l’extrem nord de la Vall, a la riba del Garona, l’únic riu català que desemboca a l’Atlàntic. També hem fet treball de camp a Bossòst i Les, a la mateixa riba del Garona i també a Bausen i Canejan, pobles de muntanya. Constatem que l’arquitectura aranesa beu de les tipologies gascones i té aromes i regust de les terres franceses i ressonàncies atlàntiques.

Descobrim en aquestes terres els rastres d’una època en que la Vall restava mesos desconnectada de Catalunya i la seva sortida natural era cap al nord. També hem gaudit de l’arquitectura culta i europea de principis de segle XX, amb edificis civils com l’Antic Casino de Les o els edificis de la Caixa de Pensions, projectats per l’arquitecte osonenc Josep Maria Pericas, immobles cultes i rics en estil arquitectònic.