PLA ESPECIAL DE PATRIMONI DE SURIA (BAGES)

El patrimoni cultural català és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les 
generacions futures.  
L’objectiu d’aquest Pla Especial del Catàleg de Béns Protegits de Súria (d’ara en endavant PEBP) és identificar aquells immobles, conjunts o elements que formen part del patrimoni surienc i garantir la seva protecció i conservació establint una legislació especial. 

Els primers indicis de poblament al territori de Súria es remunten al Calcolític (cap al 2300 aC), amb el jaciment de la Balma Sepulcral del Samuntà. Des de llavors, la zona ha estat ocupada contínuament, com ho mostren restes de diferents èpoques: de l’Edat del Ferro (cultura de Merlès), del període ibèric (especialment a l’àrea del Roser), de l’època tardo-romana i altmedieval (amb sepultures a Buadella i restes de ceràmica al Salí). El poblament se situava principalment a les valls de rieres tributàries del Cardener, ja que la vall principal era massa oberta i insegura.

Amb l’edat mitjana, es desenvolupen tres primers nuclis importants al voltant d’esglésies: Cererols, Santa Maria sa Vila i Sant Pere del Puig, tots formats com a sagreres. El mas medieval, sorgit als segles XI-XII, era una petita explotació agrícola i una casa senzilla d'una sola planta. La pesta del segle XIV i l’abandonament de masos van afavorir la creació de masos moderns més grans. Mentrestant, el Poble Vell neix com a vila closa entorn del castell nou cap al 1297, amb muralles, carrers i cases que es van transformar progressivament durant l’edat moderna.

A partir del segle XIX, Súria creix amb l’expansió industrial, començant pel raval de Sant Jaume i seguit d'altres barris com les Cabanasses, els Rastells o el raval Nou. El descobriment de la potassa el 1912 provoca una gran onada immigratòria i la creació de nous barris com la Colònia Santa Maria i Salipota. El patrimoni industrial de Súria conserva elements com les guixeres, restes de fàbriques i, sobretot, la mina, que s’ha començat a posar en valor. Tot aquest desenvolupament ha configurat el paisatge urbà i històric de la Súria actual.