L’interès de l’immoble ve motivat pel seu valor històric, etnològic i cultural que el fan mereixedor de gaudir d’una protecció adient. Els Banys de Sant Elm són un dels últims exemples d’edificis dedicats a banys de mar que queden a Catalunya i han estat testimonis dels diversos canvis socioculturals que han tingut lloc al nostre país des de finals del segle XIX i durant el segle XX.
El primer edifici es va construir com a lloc d’esbarjo per les elits, tant locals, catalanes o estrangeres, proporcionant banys de mar i altres serveis balnearis. Durant l’etapa que va de l’any 1922 a la Guerra Civil, a més de seguir amb l’activitat balneària i potenciar-la, els Banys també van servir com a punt de promoció dels esports relacionats amb el mar, amb la creació del Club de Natació Guíxols l’any 1922 i la celebració del Campionat de Catalunya de Natació l’any 1923.
Després de la Guerra, els Banys abandonen l’activitat balneària però comencen a ser un referent de l’oci a Sant Feliu, organitzant balls amb orquestra i convertint-se en la sala de ball Cliper. Amb l’arribada del turisme als anys 70 es converteix en discoteca.
Per tot això, la conservació de l’edifici té com a finalitat preservar un monument significatiu de la història de la localitat així com convertir-lo en un element que permeti assegurar-ne la comprensió i fomenti l’interès a generacions futures.
D’acord amb l’esmentat abans, la protecció derivada de la seva declaració respectarà estrictament els valors arquitectònics i històrics dels immobles, i no alterarà mai l’estructuració física, espacial, estilística i decorativa dels seus elements.
D’altra banda, el marc físic on es troben situats els immobles, fa que s’hagi de conservar com a medi de preservar el diàleg i la relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps.
