REHABILITACIÓ DE LA TANCA DEL CEMENTIRI DE GIRONA

Aquest projecte sobre l'última obra noucentista de Rafael Masó revaloritza l'element de la tanca amb els seus valors patrimonials i emfatitza els seus trets essencials a partir del trencament del seu entorn i de la il·luminació selectiva de l'element.

0
  • Redacció del projecte:
    • Gener 2009
  • Inici d'obra:
    • Abril 2009
  • Final d'obra:
    • Gener 2010
  • Redactor:
    • Josep Maria Fortià, doctor arquitecte
  • Direcció facultativa:
    • Josep Maria Fortià, arquitecte, Rosa Maria Cánovas, arquitecta (Ajuntament de Girona)
  • Direcció d’execució:
    • Eduard Bonmatí i Arnau Blancafort, arquitectes tècnics
  • Contractista:
    • Novantia S.L.
  • Promotor:
    • Ajuntament de Girona

L’Ajuntament de Girona va assumir com a obra del Fons Estatal d’Inversió Local la rehabilitació de la tanca històrica del cementiri de Girona, obra de l’arquitecte noucentista Rafael Masó.

La tanca del cementiri de Girona és l’última obra del període noucentista de l’arquitecte Rafael Masó. Va ser construïda entre els anys 1917 i 1919 i és plena d’elements simbòlics que fan referència a elements teològics i litúrgics. A nivell de simbologia, aquest projecte té un valor molt clar com a referent de la seva obra litúrgica, basada en els aprenentatges del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona en el qual s’opta per una litúrgia renovada que té com a font d’inspiració el cristianisme més pur i d’estètica primitiva de l’art paleocristià. Des de l’òptica general de l’obra de Masó, estem a les acaballes de la plenitud del moviment noucentista, amb el Masó més creatiu i segur del seu llenguatge a finals del període 1912-1918. A partir d’aquest moment, Masó fa un replanteig de la seva arquitectura amb una postura més conservadora i acadèmica.

La proposta d’intervenció en la tanca del cementiri de Girona té dos objectius principals. En primer lloc, revaloritzar el propi element de la tanca, posant en valor novament els seus valors patrimonials : les textures del mur de pedra i els elements ceràmics, la simbologia dels relleus escultòrics, la composició de la terrissa negra,... D’altra banda es vol emfatitzar els trets essencials de la tanca a partir del tractament del seu entorn com a passeig peatonal ampli i de la il·luminació selectiva de les diferents parts de l’element.

Es va proposar una intervenció general en tres seqüències: en la primera fase es va intervenir en la secció del vial peatonal amb la creació del nou passeig per a vianants i de la construcció del mur de contenció i de la barana i l’enllumenat públic. En les fases posteriors es va actuar en la rehabilitació del portal principal central, en els panys de mur a banda i banda, en els portals laterals i es va fer l’il.luminació exterior de la tanca.